Figues flors madures, calor, i una musiqueta senzilla i alegre…

Quan encara resplandeixen dins les nostres orelles, els repiulos del flabiol que han fet ballar falaguer Sant Joan Pelós, ja sentim un violí que, gemegant-gemegant, capta per a la festa de Sant Marçal, encara que enguany pareix que aquestes festes han volgut anar tacades de dol.

Felanitx tenia, i conserva encara ara, un calendari de festes fitat aquí i allà, amb músiques i tonades pròpies. Una d’elles, la música de Sant Marçal; aturada, de vegades per força, i d’altres per motius més bajans, una partida de vegades. D’ençà que sabem que l’amo Andreu Xet i l’amo en Toni Bielí es passejaven amb el flabiol i el violí, acompanyant els obrers que captaven, ja dins els primers anys del mil nou-cents, la capta i la música se n’ha anat en orris quatre vegades. La primera, forçada per la II República, quan l’any 1931 es prohibiren les manifestacions religioses al carrer. Però l’any 1934 va tornar a sortir al carrer, interpretada per l’amo en Joan Marilla, l’amo en Joan Boc i l’amo en Guillem Lluc, que feren la darrera capta l’any 1938. Altra aturada, fins que l’Ajuntament de 1949 demana que es restableixi. Aquest pic els sonadors són l’amo en Miquel Calderó, l’amo en Toni Corneta i l’amo en Toni Coloma. Sis o set anys després, la mort del violiner Calderó posà fi altra vegada a la música. Els sonadors de s’Estol des gerricó captaren un any al so del gigu-gigu. Era el 1996 la darrera vegada, fins que l’any 2008 prendria la forma actual.

Si és ver que la capta ha fet fallida quatre vegades, també és ver que ha estat escrita en solfa en quatre ocasions més. La primera, per part de l’Ajuntament de 1920, amb les músiques de Sant Joan Pelós i dels Cavallets. L’estiu de 1926, Baltasar Samper la transcriu de bell nou quan recull material per al Cançoner popular de Catalunya. El músic Bartomeu Oliver Martí en fa una variació per a l’obra Sons de Mallorca, estrenada a Barcelona l’any 1950. I mestre Miquel Perlòia també en fa uns arranjaments propis per al pròleg d’Un ciutadà a matances, estrenat a la vila, l’any cinquata-tres. I per tres vegades n’han enregistrat el so a un format de disc: la Fundació-museu Cosme Bauçà, l’any 1970, el grup Sis Som, en un disc homònim, l’any 1987, i vuit anys després ho va fer s’Estol des gerricó.

Aquesta és la música, la capta i la seva història, en quatre pinzellades, i a dia d’avui miram de conservar-la tal com la coneix encara ara la gent més granada de la vila. Una senzilla comitiva, amb un violí, una guiterra i un guitarró, sona i capta donatius que es destinen a beneficència. La tonada de ritme binari és fresca, alegre i aferradissa. Bé ho demostren els peus de la gent que l’escolta, que sense poder estar aturats, agafen el compàs de la música. I entre l’any la recorden i la cantussen amb aquella cançó que diu…

Gigu-gigu Sant Marçal

que està dins una garriga,

i no pot menjar cap figa

perquè no té figueral.

Haurem d’esperar dotze mesos més per tornar sentir gemegar el violí, que el dia sigui llarg i calent i la nit fresca, que torni l’esplet de figues flors madures, dolces com la mel.

Tià “guingaia”

Sants i músiques de juny.

Sant Joan Pelós, va vestit de seda… falda i capa de seda, planxades de bell nou; una corona de llautó, lluenta, neta com una patena; una cabellera, aclarida d’embulls, de tants de bots i fues; una careta amb les vetes enmidonades de la suada de l’any passat; una creu lleugera, de llistons; i unes espardenyes blanques, l’espart de les soles, esquinçat de tant de ballar. Això és el nostre Sant Pelós; i bots i títeres !

Hom sap el pas que Sant Joan va tenir amb la Infanta Doña Isabel, i no l’hem de retreure altra vegada, però és cert que això ja venia d’enrere, i a finals del segle XIX, la premsa escrivia d’ell que era un “bufo y carnavalesco personaje” o bé “la ridiculez que encierra en su parte popular la exhibición de un arlequín vestido de manera extravagante y su danza no menos extraña”¹. No estava de moda, diriem ara. Per sort, fa anys que es va girar la truita, i els felenitxers n’estam gojosos del nostre Sant, fins al punt que l’Ajuntament actual ha fet petició al Consell de Mallorca perquè, juntament amb els Cavallets, Sant Joan Pelós sigui declarat d’interès cultural. Aquest fet, s’acaba de confitar amb la publicació d’un DVD per part de la Fundació Museu Cosme Bauçà i l’Ajuntament, l’any 2005, i gràcies a la feina den Joan Xamena Galmès i n’Andreu Adrover Tirado, i d’altra banda la publicació, enguany, d’un llibre den Ramon Rosselló Vaquer, on s’hi troben gran quantitat de notes dels arxius del Convent i de la Parròquia que fan referència a Sant Joan Pelós, els Cavallets, Àguiles i Sant Marçal, tan llunyanes, que algunes es remunten a l’any 1671.

Per no dir que aquestes publicacions són, per ventura, més importants que el fet en si de declarar aquests balls d’interès cultural, diré que de ben poca cosa ens serviria tal proclamació, si els mateixos felanitxers no en poguessim conèixer la història ni els detalls. Són un fet extraordinari que es mereix tota la meva admiració.

Sant Joan Pelós tornarà ballar, dilluns horabaixa, de les set en amunt, pels carrers de la nostra vila. El sant que cada any balla i bóta ben igual de content i falaguer. Noltros no; noltros de cada any més feixucs i carregats de penes. I aquest ho serà, un any de no massa alegries. Dues persones no hi seran enguany. Dues persones que varen viure per donar vida a Sant Joan i la seva música.

L’amo en Tomeu de sa pipa, qui per més de trenta anys encarnà el Baptista, va deixar aquest món a noranta-set anys, a les acaballes de l’estiu passat. I encara no fa quaranta dies, morí na Francesca Adrover Tirado, que a més de deixar una guiterra orfa de mans que la facin sonar, deixa fet un llarg camí per dignificar la música popular i tradicional, un caramull gros de solfes compostes, cançons de ball i altres tonades, i les fites ben clares d’una vida dedicada a la música i la cultura popular. I a Sant Joan, trenta-dos anys, seguits, d’acompanyar-lo amb la seva guiterra. Persones que, gràcies a la seva feina i exemple, han fet perdurar aquesta, i d’altres tradicions.

.

.

I si no hi ha res de nou, el diumenge de davant, i coincidint amb la festa de Sant Marçal, i fent volta pel mercat dominical, tornarà sortir la música de violí, guiterra i guitarró que acompanya la capta del Sant bisbe.

Es molt difícil, per no dir impossible, imaginar com una música tan sezilla, i una obreria tan petita, arribaren a ser tan populars com ho foren. Avui vivim en un món en que tot fa música, d’ençà que ens aixecam fins que ens tornam colgar: el despertador fa música, el cotxe també, a la feina, molts n’escoltam, la televisió, el telèfon mòbil, etc…, però pensem que aquesta capta, segons algunes notes d’arxiu es remunta a l’any 1842, i per aquelles saons era realment difícil sentir música, fet que segurament la va fer tan popular. Tot i les interrupcions que patí aquesta petita comitiva, molta és la gent que encara la recorda, cosa que ens va empenyer ara fa sis anys a tornar-la al lloc que tenia dins el calendari festiu felanitxer, i és ara, entre Sant Joan i el principi de juliol, quan la gent parteix de bon de veres al port, que torna sonar aquell gemec de violí que la gent escarnia amb allò del gigu-gigu…

Tià “guingaia”

1Extret del llibre “Els Cavallets, les Àguiles, Sant Joan Pelós, Sant Marçal i les Sales” de Ramon Rosselló Vaquer.

Carros a sa plaça.

Cas Concos conserva encara ara el vell costum de fer broma pels darrers dies. Així és que aquests vespres passats, la jovenella ha tirat tests. Corregudes, rialles, i a vegades fues, perquè els encalcen. El sendemà dematí les madones grenen la carrera, i parlen de la feta amb les veinades.

Però és el vespre del darrer dia quan els joves duen pensada la més grossa, anar a cercar carros i dur-los a la plaça, suarran del campanar, on hi romanen, just quan entra la Quaresma.

En queden pocs avui dia, de carros, i molts, arreglats o restaurats, estan guardats amb pany i clau com un gelós tresor, però així i tot el poble concarrí no deixa perdre aquesta estampa d’altre temps, quan els devertiments dels fadrins eren esbucar balls o tirar-hi mosques d’ase, penjar arades al forcat dels arbres, o vetllades com aquesta del darrer dia.

Adeu, l’amo en Tomeu…

Avui les campanes tocaven de mort. Tocaven per aquell qui tantes vegades les havia fet tocar, aquell qui tan bé les coneixia i tantes hores havia segut a su arran d’elles, cames penjant de la finestra del campanar, pipa encesa.

L’amo en Tomeu, a noranta-set anys, havia fet el seu darrer alè.  Home popular com ja n’hi ha pocs a la vila, coneixia i era conegut per tothom. Assegut a sa Recreativa, movia conversa a qualsevol, o tenia enfilalls de romanços per al qui anava a veure’l a ca seva.

L’amo en Tomeu contribuí, per ventura sense pensar-s’ho, a la conservació del nostre patrimoni popular. De ben jove va fer de campaner a la Parròquia; tocava tots els morts, de ric, de segona, de mig cos, albats… i entre tocada i tocada, encenia la pipa i s’asseia als finestrals del campanar, amb les cames penjades, com qualsevol carreter. N’Eloi, na Cor de Jesús, na Vicenta, na Vespres, na Combregars i ses matraques eren amigues seves, i entrada de fosca, el veien passar pel carrer Major, i pel portal de Sant Pere s’enfilava amb quatre llongos al capcurucull del campanar per tocar la Queda.  

Descalç, descambuixat i fermat amb cadenes, encarnava el Bon Jesús als Dotze Sermons, l’horabaixa del Diumenge del Ram. Quins esclats!  Però ben segur que per allò que serà sempre recordat, és perquè durant més de trenta anys va ballar Sant Joan Pelós. Endiumenjat amb el faldellí i capa vermella, cabellera, corona i creu, l’amo en Tomeu trescava tota la vila al so del flabiol de l’amo en Joan “gerrer” i la guiterra d’en Miquel “miot”. Aquests anys darrers, quan a les acaballes de juny li parlaven que Sant Joan hi havia anat a ballar o l’havien vist, ell solia contestar –Només deu haver vengut es vestit !       …i és ben ver, perquè com ell no n’hi ha hagut, ni n’hi ha d’haver, d’altre.  

Sempre recordaré aquest darrer vint-i-quatre de juny, després de veure ballar Sant Joan Pelós, s’hi va acostar i li va demanar sa creu. Amb la veu mig tallada, per l’emoció del moment, li va dir, com xerrant a un amic que habitava dins el llenyam d’aquella creu, i no veiea de molts d’anys ençà, –Joan, som jo, en Tomeu, no te’n recordes ?  Anit mateix ja se deuen haver topat i li deu haver mogut conversa. Al funeral, els registres de l’orgue li han entonat aquells mateixos repiulos de flabiol, i sé ben cert que si ho ha sentit s’ha posat a ballar Sant Joan Pelós i a botar tan xalest com ho solia fer per la vila. 

L’amo en Tomeu, vos dic adeu, però primer vos vull dir moltes gràcies !

Dia vint de juliol, fan festa ses Margalides….

Aquesta no compta.

Que sols sia per donar els molts d’anys a ses Margalides i a sa gent de sentiment felanitxer.

Fou en ocasió d’haver trobat aigua a la font, que el Consell prometé fer la festa de Santa Margalida. La solemnitat que anà cobrant aquesta celebració motivà que, amb el temps, Santa Margalida fos considerada patrona de la vila. L’any 1569, durant la visita pastoral, foren interrogats testimonis sobre aquest fet: “Antoni Oliver interrogat dix que quant a la festa de Santa Margalida fonc desta manera: que en Felanig no hi havia aigua que la se partien… i un dia de Santa Margalida trobaren aigua a davant la iglésia i així los jurats, ha sentit dir ell, que ajuntaren consell i amb llicència de l’oficial feren festa…” “Gabriel Montserrat dix saber per relació de son pare que com tenien l’aigua tassada i la se partien, lo dia de Santa Margalida la trobaren en gran abundor”. 

Història de Felanitx, de Pere Xamena i Fiol.

Sant Joan Pelós, va vestit de seda…

Quan el Sol comença a encalentir de granat, els balls i títeres de Sant Joan Pelós ençaten l’estiu felanitxer.
El personatge que representa al Sant i la comitiva de sonadors que l’acompanyen tornaran sortir un any més el dia de la festa del Baptista, i trescaran com és costum, els carrers més cèntrics de la vila.
L’eixida serà el diumege dia vint-i-quatre, i partià devers les deu del dematí del carrer de sa gerreria. 

 

Vexil·les, improperis, passió i mort.

Setmana Santa.

Es diumenge dematí

amb rams i paumes l’entraren

per a tan prest mudar-li,

que es capvespre l’encalçaren.

Primerament, lo dilluns

has d’anar mortificat;

has d’avorrir es pecat,

que tots hem de ser difunts.

Es dimarts, ves-lo a cercar,

pecador, si l’has ofès;

a casa de Pilat és,

que el tenen lligat i pres

i el volen sentenciar.

Es dimecres amb malici’,

aquella maldita gent

anaven amb mal intent

i tots cridaven diguent:

-Crucifici, crucifici !

Es dijous has de pensar

que n’ets a mitjan setmana

i Cristo de bona gana

sa seva sang derramà.

Es divendres a migdia

enclavaren el Senyor;

que de pena i de dolor

que degué sentir Maria

vegent que son fill moria

a la creu, pel pecador !

Es dissabte n’has d’estar

en una llarga agonia;

quin cor no rebentaria

només de veure Maria

lo seu fill mort contemplar !

Es diumenge dematí

veureu vòstron fill, Maria,

triumfant amb alegria

per mai més tornar morir.

He acabat i no en sé pus,

de sa setmana glosada,

si he feta alguna errada

que no l’haja confessada,

perdonau-la’m, Bon Jesús !

Ram-ram-tum, ram-tum-tum.

Una bona iniciativa que vol replegar sons de batuts i tonades de pagès i vol omplir una plaça de ball de per llarg. Ben segur que mans ben granades abraonaran guiterres i guitarrons castigats de molts d’anys de fer vetlades. Sons pagesos, enyorats per aquells que, retuts, ja no poden ballar, sons vius per aquells que encara els conserven i mai ho deixaran perdre, i malambrosos per aquells que encara n’aprenen.

Que surti acertada, i sobretot, que no sia sa darrera !

Es febrer, cap o coa té.

TEMPS 2012.

Es gener entrarà molt clar, però farà un parell de dies tapats i ventosos, però dominarà es Sol i es bon temps. No farà gens de fred, per esser gener. A mitjan mes se taparà molt, farà dies pesats, molt humits i de vent. Entrarà el fred cap als darrers set o vuit dies de gener. Fred molt mal de sofrir ferm.

Es febrer entrarà de vent i fred. Es temps s’anirà estirant en pocs dies, però es vent no afluixarà. Dies secs i bons fins a mitjan mes, llevat des vent. A mitjan mes se tornarà tapar molt. Dies molt poc soleiats, però així mateix de temps sec. Sa darrera setmana farà molt de vent, que anirà calmant i millorant la temperatura cap an es darrers dies de mes.

Març també entrarà eixut, però amb ennigulades de tramuntana. De sa meitat de sa primera setmana cap a mitjan mes s’anirà estirant amb predomini des Sol. Fins a mitjan mes hi haurà dies molt bons i molt estirats. Sa segona quinzena serà més humida i amb dies més variables i estones tapades, que milloraran cap a darreries de mes.

Primers dies d’abril amb vent fresquet, amb temps sec, vent que no mancabarà fins a mitjan mes, ans tot lo contrari, com més anirà més reprendrà. Sa darrera quinzena no pareixerà germana de s’altra. Dies preciosos, calentes i estirats de boires. Ni un alè de vent.

Maig entrarà ben germà des mes passat, amb molt de vent i molt tapat. Devers dia set o vuit farà un canvi gros. Se morirà es vent i se compondrà es temps, fins devers dia dotze que se posarà de fred, sense vent. Sa segona meitat de maig tornarà ser molt humida i de vent fort. Pot fer ruixats i tormenta de llamps cap a final de mes.

Es juny entrarà clar i estirat, però fred de lo que ha deixat sa darreria de maig. Segona setmana desbaratada, molt ennigulat i ruixats prims de quatre gotes o més forts com més s’acosta a dia quinze, cosa que tornarà refrescar s’aire. Segona quinzena molt bona. Molt de Sol, una bona calor i molta humitat.

Principi de juliol soleiat, però gens calent per ser dins sa primeria de s’estiu. Es darrers dies de juliol ja seran d’estiu. Sol ben calent, dies molt bons i un poc de vent.

Primeria d’agost bona de passar, fresqueta i tot, per ser a sa plena de s’estiu. Dies bons i eixuts. Sa segona quinzena temps molt compost però no massa calent, tampoc. Es vent pot tornar molestar un poc, encara.

Setembre entrarà tapadot i humit, i per ventura més calent que es mes passat. Dies emboirats fins a mitjan mes. Sa darreria de mes serà tot lo contrari. Dies ben clars però més freds, i es temps serà més sec.

Bon principi d’octubre, amb dies agradosos, soleiats, secs i sense vent. Serà així fins a mitjan mes que encara que es temps no s’embruiti gaire farà un oratge ben fresc. Dies igual de clars.

Novembre entrarà amb boira i qualque ruixat fins a mitjan mes, encara que faci dies estirats i surti es Soleiet. Sa segona quinzena serà més tapada i desiara pot trempar de brusqueta. Ruixats no massa forts però freqüents.

S’humitat seguirà dins sa primera setmana de desembre amb dematinades boiroses i Cel molt tapat. Cap a sa segona setmana farà una aclarida però tornarà fer dies tapats i ventosos. Dins sa segona quinzena se posarà de fred de bon de veres. Encara que es dies siguin estirats es vent serà ben fresc. Sa darrera setmana de s’any se taparà molt.

PENSAU A MIRAR:

dia 2 de febrer, La Candelera, que si riu, lluny és s’estiu, i si plora, s’hivern és fora…
dia 29 de febrer, témpora que correspon an es mes d’abril.
Dia 2 de març, témpora que correspon an es mes de maig.
dia 3 de març, témpora que correspon an es mes de juny.
Dia 30 de maig, témpora que correspon an es mes de juliol.
Dia 1 de juny, témpora que correspon an es mes d’agost.
Dia 2 de juny, témpora que correspon an es mes de setembre.
Dia 24 de juny, Sant Joan. De sa direcció des primer oratge de sa dematinada de Sant Joan, hi bufa tot s’estiu.
Dies 1, 2 i 3 d’agost, ses Cabanelles. Si aquests tres dies hi ha rovada, serà un any plover, i si no n’hi ha, serà eixut. Si n’hi ha es primer dia i ets altres no, plourà primarenc i no plourà tardà, i si n’hi ha es darrer i ets altres no, serà tardà, es ploure. Es vents dominants marquen, es de dia primer de Sant Miquel a Nadal, es de dia dos de Nadal a sa primavera, i es de dia tres de sa primavera a Sant Joan.
Dia 14 de setembre, La Creu. Els vents dominants marquen el temps de tot l’any. Si bufa de ponent plou poc, i si bufa de llevant, llebeig o tramuntana assegura aigua per tot l’any. Si no fa vent, les aigües són primes, i si el vent se mou de prest, plourà de llevant.
Dia 19 de setembre, témpora que correspon an es mes d’octubre.
dia 21 de setembre, témpora que correspon an es mes de novembre.
Dia 22 de setembre, témpora que correspon an es mes de desembre.
De dia 13 de desembre a dia 6 de gener, dies d’Encoure. Serveixen per pronosticar es temps de l’any que vé.
Dia 19 de desembre, témpora que correspon an es mes de gener.
Dia 21 de desembre, témpora que correspon an es mes de febrer.
Dia 22 de desembre, témpora que correspon an es mes de març.