…de jo.

 Som felanitxer, com ho han estat en Joanot Colom, dirigent de la revolta dels Agermanats; en Tòfol Colom, qui va partir d’es port i va descobrir Amèrica; com Mn Bartomeu Caldentey, qui va introduïr l’impremta a Mallorca. La vila és plena de genis i personalitats estrambòtiques, com Don Baltasar Nicolau, “es metge de Turtitx“, que quan la malaltia passava d’un costipat, la seva recepta sempre eren aquestes paraules: -Jo aniria a veure un metge !- . O com en Joan “campet“, qui li va dir al notari vell, que se’n reia d’ell, que hagués pres bon ofici, …i ell buidava clots negres. Una vegada, després d’haver buidat el de la Rectoria, es rector li va dir que la Parròquia no treia tant, per poder pagar; la seva contesta va deixar el rector ben esculat: -La me doni a mi a l’esglèsia, i en feré un hostal, i ho veurà si treu o no !-

 L’ironia fina, com l’aigua que s’estil·la dins el cocó de Sa Font, el bon gust i l’amor per tot lo nostro, ens caracteritzen a tots aquells que hem nascut arrecerats entre Sa Mola, es Puigverd i es puig d’es Call. Felanitxers fins abaix, que no mos cansam de bravetjar la vila.

 Jove i enamorat de les tradicions nostrades i de la cultura tradicional. De les cançons i tonades. De les músiques i balls de l’antigor. De les cotes i les mateixes. Fa dotze anys vaig començar a aprendre a sonar la guiterra, i encara no m’he aturat. Vaig sonar tres anys i mig amb Brot d’alfabeguera, i ara en fa més de vuit que son amb Es Revetlers.

 D’aquesta sonera n’he tret molt bon profit. L’any 2001 vaig començar a anar amb els salers; dos anys després, juntament amb altres amics, en preniem tota la responsabilitat. Vàrem recuperar el ball des salers el mateix any. A l’octubre de 2001, un grup de jovençans fundam la Tuna Regalèssima. De llavors ençà mai hem deixat de cantar serenates per Les Verges.

 A l’estiu de 2002 vaig ser convidat per sonar el guitarró amb l’acompanyament de Sant Joan Pelós.  Però la música que més content he estat de sonar ha estat la capta de Sant Marçal. La vaig dur més de cinc anys entre cella i cella. Vaig proposar a diferents agrupacions per sonar-la i no ho vaig aconseguir. Me vaig documentar tot quan vaig poder, i després de quatre anys de feina, dia 29 de juny de 2008 vàrem sortir a sonar amb n’Andreu i na Francisca Maria.

 Gràcies a la meva padrina, al Cel sia, vaig aprendre a estimar el nostre costumari, més malmenat de cada dia. A principis de 2008 vaig començar a publicar aquests petits escapolons al setmanari “Felanitx”, i ara don a conéixer la meva petita aportació, sempre que pugui esser acompanyada de fotografies antigues, fetes a Felanitx o a qualsevol altre indret de Mallorca, perquè els interessats per tot això, i algun curiós si s’escau, poguem tenir un lloc on veure i recordar com vivia la nissaga que ens ha regalat aquesta bella terra que encara no dóna el braç a tòrcer i sembla que mai arribarà a vendre la nostra identitat.

No ho faig per tornar d’alguna manera a un temps passat, sinó perquè en el temps futur no caigui en el més trist oblid. 

Tià “guingaia”.  

vista. Fotografia de Francesc Bonnín, “es mut masseta”.

Anuncis
%d bloggers like this: