Dia vint de juliol, fan festa ses Margalides….

Posted in Costumari. on 20 Juliol 2012 by naMena

Aquesta no compta.

Que sols sia per donar els molts d’anys a ses Margalides i a sa gent de sentiment felanitxer.

Fou en ocasió d’haver trobat aigua a la font, que el Consell prometé fer la festa de Santa Margalida. La solemnitat que anà cobrant aquesta celebració motivà que, amb el temps, Santa Margalida fos considerada patrona de la vila. L’any 1569, durant la visita pastoral, foren interrogats testimonis sobre aquest fet: “Antoni Oliver interrogat dix que quant a la festa de Santa Margalida fonc desta manera: que en Felanig no hi havia aigua que la se partien… i un dia de Santa Margalida trobaren aigua a davant la iglésia i així los jurats, ha sentit dir ell, que ajuntaren consell i amb llicència de l’oficial feren festa…” “Gabriel Montserrat dix saber per relació de son pare que com tenien l’aigua tassada i la se partien, lo dia de Santa Margalida la trobaren en gran abundor”. 

Història de Felanitx, de Pere Xamena i Fiol.

Molí d’en Ploris.

Posted in Coneixem la vila ? on 16 Juliol 2012 by naMena

I d’això, que en sabem ?  Ho coneixeu, o sabeu on és ?

És a la vila, encara no hem sortit a fer cap volta, per ventura una altra setmana…

És el molí d’en Ploris, en el carrer dels Socorrs, carrer que pren el nom de l’advocació mariana en el convent de Sant Agustí, pròxim a aquest carrer, i precisament aquesta és la imatge que hi ha part damunt el portal de la torre del molí.

De la construcció d’aquest, poca cosa en sabem. Un escut part damunt un portal del molí mostra la data de 171o.

Encara ara es conserven fins a 37 molins a dins Felanitx, i escampats per tot el terme, fins a un total de 69 torres, testimoni del passat fariner de la vila.

Es Rentadors.

Posted in Coneixem la vila ? on 9 Juliol 2012 by naMena

Mem si sabeu això a on és ?  …que en sabeu més d’aquest lloc ?

Deixau els vostres comentaris, i entre tots anirem descubrint recons de la vila i en treurem el net de la seva construcció, de la seva funció o història.

Són els antics rentadors municipals, construïts per l’Ajuntament entre 1912 i 1915 en el carrer d’en Perelló.  Hi acudia l’aigua de sa font de Santa Margalida, per la mateixa canal que abastia l’abeurador de l’antiga plaça d’es Rossells.  Després de deixar la seva funció de rentadors, s’instalà en el mateix local el pes municipal, del que encara ara es conserva la bàscula. Fou ocupat, també com a magatzem de la brigada municipal i actualment és el quarter de la policia local.  Si, un edifici que ha servit per moltes coses; ara en dirien polivalent…

Portal de sa Quartera.

Posted in Coneixem la vila ? on 2 Juliol 2012 by naMena

Estimam el nostre poble, i sabem bé on cau. Hi sabem tornar, per molt lluny que ens facem. Recordam carrers, cases i gent de la vila. Sabem donar bones entressenyes quan el qui visita Felanitx demana el dret per anar aquí o allà. Però massa vegades caminam pels nostres carrers amb el cap baix i sense alçar la mirada, tudant tot allò, tan bell o curiós que la vila que ens ha vist néixer ens regala; coses que si fossin de fora poble passariem gust de veure, i aquí sols no en feim cas…

Aquesta, no és més que una proposta, agafat com un joc, per veure si coneixem la vila ben arreu. Mostrarem un detall, un raconet dels nostres paratges, i mirarem d’endevinar on és i que en sabem de la seva història, vida o tradició. Un pic per setmana compareixerà un escapuló de Felanitx, deixau les vostres respostes als comentaris i dilluns que vé en mostrarem el lloc sencer i posarem un de nou.

…per ençatar, aquest…

Destriam, entre mil, el nostre escut, que és l’Hòstia, però sabem on és ?  …i que en sabem d’ell ?  …coneixem la vila ?

 

 

És el portal de l’antiga Quartera.

L’Ajuntament constitucional de 1823 intentà construir un edifici per vendre-hi gra, però no pogué dur a terme l’obra tan sols començada.  Edifici construit els anys 1840-1844 que ocupà el solar de l’antic fossar de darrera l’església, l’actual plaça del rei en Jaume II. Destinat a la compra-venda de cereals i llegums, al pis superior hi hagué una escola. L’any 1933 fou enderrocada la Quartera, i el seu portal, obra de l’arquitecte català Llorenç Rovira, va ser traslladat a l’edifici dels baixos de la Rectoria.

Sant Joan Pelós, va vestit de seda…

Posted in Costumari. on 21 Juny 2012 by naMena

Quan el Sol comença a encalentir de granat, els balls i títeres de Sant Joan Pelós ençaten l’estiu felanitxer.
El personatge que representa al Sant i la comitiva de sonadors que l’acompanyen tornaran sortir un any més el dia de la festa del Baptista
, i trescaran com és costum, els carrers més cèntrics de la vila.
L’eixida serà el diumege dia vint-i-quatre, i partià devers les deu del dematí del carrer de sa gerreria. 

 

Vexil·les, improperis, passió i mort.

Posted in Costumari. on 6 Abril 2012 by naMena

Setmana Santa.

Posted in Costumari. on 1 Abril 2012 by naMena

Es diumenge dematí

amb rams i paumes l’entraren

per a tan prest mudar-li,

que es capvespre l’encalçaren.

Primerament, lo dilluns

has d’anar mortificat;

has d’avorrir es pecat,

que tots hem de ser difunts.

Es dimarts, ves-lo a cercar,

pecador, si l’has ofès;

a casa de Pilat és,

que el tenen lligat i pres

i el volen sentenciar.

Es dimecres amb malici’,

aquella maldita gent

anaven amb mal intent

i tots cridaven diguent:

-Crucifici, crucifici !

Es dijous has de pensar

que n’ets a mitjan setmana

i Cristo de bona gana

sa seva sang derramà.

Es divendres a migdia

enclavaren el Senyor;

que de pena i de dolor

que degué sentir Maria

vegent que son fill moria

a la creu, pel pecador !

Es dissabte n’has d’estar

en una llarga agonia;

quin cor no rebentaria

només de veure Maria

lo seu fill mort contemplar !

Es diumenge dematí

veureu vòstron fill, Maria,

triumfant amb alegria

per mai més tornar morir.

He acabat i no en sé pus,

de sa setmana glosada,

si he feta alguna errada

que no l’haja confessada,

perdonau-la’m, Bon Jesús !

Ram-ram-tum, ram-tum-tum.

Posted in Costumari. on 6 Març 2012 by naMena

Una bona iniciativa que vol replegar sons de batuts i tonades de pagès i vol omplir una plaça de ball de per llarg. Ben segur que mans ben granades abraonaran guiterres i guitarrons castigats de molts d’anys de fer vetlades. Sons pagesos, enyorats per aquells que, retuts, ja no poden ballar, sons vius per aquells que encara els conserven i mai ho deixaran perdre, i malambrosos per aquells que encara n’aprenen.

Que surti acertada, i sobretot, que no sia sa darrera !

Es febrer, cap o coa té.

Posted in Costumari. on 31 gener 2012 by naMena

TEMPS 2012.

Es gener entrarà molt clar, però farà un parell de dies tapats i ventosos, però dominarà es Sol i es bon temps. No farà gens de fred, per esser gener. A mitjan mes se taparà molt, farà dies pesats, molt humits i de vent. Entrarà el fred cap als darrers set o vuit dies de gener. Fred molt mal de sofrir ferm.

Es febrer entrarà de vent i fred. Es temps s’anirà estirant en pocs dies, però es vent no afluixarà. Dies secs i bons fins a mitjan mes, llevat des vent. A mitjan mes se tornarà tapar molt. Dies molt poc soleiats, però així mateix de temps sec. Sa darrera setmana farà molt de vent, que anirà calmant i millorant la temperatura cap an es darrers dies de mes.

Març també entrarà eixut, però amb ennigulades de tramuntana. De sa meitat de sa primera setmana cap a mitjan mes s’anirà estirant amb predomini des Sol. Fins a mitjan mes hi haurà dies molt bons i molt estirats. Sa segona quinzena serà més humida i amb dies més variables i estones tapades, que milloraran cap a darreries de mes.

Primers dies d’abril amb vent fresquet, amb temps sec, vent que no mancabarà fins a mitjan mes, ans tot lo contrari, com més anirà més reprendrà. Sa darrera quinzena no pareixerà germana de s’altra. Dies preciosos, calentes i estirats de boires. Ni un alè de vent.

Maig entrarà ben germà des mes passat, amb molt de vent i molt tapat. Devers dia set o vuit farà un canvi gros. Se morirà es vent i se compondrà es temps, fins devers dia dotze que se posarà de fred, sense vent. Sa segona meitat de maig tornarà ser molt humida i de vent fort. Pot fer ruixats i tormenta de llamps cap a final de mes.

Es juny entrarà clar i estirat, però fred de lo que ha deixat sa darreria de maig. Segona setmana desbaratada, molt ennigulat i ruixats prims de quatre gotes o més forts com més s’acosta a dia quinze, cosa que tornarà refrescar s’aire. Segona quinzena molt bona. Molt de Sol, una bona calor i molta humitat.

Principi de juliol soleiat, però gens calent per ser dins sa primeria de s’estiu. Es darrers dies de juliol ja seran d’estiu. Sol ben calent, dies molt bons i un poc de vent.

Primeria d’agost bona de passar, fresqueta i tot, per ser a sa plena de s’estiu. Dies bons i eixuts. Sa segona quinzena temps molt compost però no massa calent, tampoc. Es vent pot tornar molestar un poc, encara.

Setembre entrarà tapadot i humit, i per ventura més calent que es mes passat. Dies emboirats fins a mitjan mes. Sa darreria de mes serà tot lo contrari. Dies ben clars però més freds, i es temps serà més sec.

Bon principi d’octubre, amb dies agradosos, soleiats, secs i sense vent. Serà així fins a mitjan mes que encara que es temps no s’embruiti gaire farà un oratge ben fresc. Dies igual de clars.

Novembre entrarà amb boira i qualque ruixat fins a mitjan mes, encara que faci dies estirats i surti es Soleiet. Sa segona quinzena serà més tapada i desiara pot trempar de brusqueta. Ruixats no massa forts però freqüents.

S’humitat seguirà dins sa primera setmana de desembre amb dematinades boiroses i Cel molt tapat. Cap a sa segona setmana farà una aclarida però tornarà fer dies tapats i ventosos. Dins sa segona quinzena se posarà de fred de bon de veres. Encara que es dies siguin estirats es vent serà ben fresc. Sa darrera setmana de s’any se taparà molt.

PENSAU A MIRAR:

dia 2 de febrer, La Candelera, que si riu, lluny és s’estiu, i si plora, s’hivern és fora…
dia 29 de febrer, témpora que correspon an es mes d’abril.
Dia 2 de març, témpora que correspon an es mes de maig.
dia 3 de març, témpora que correspon an es mes de juny.
Dia 30 de maig, témpora que correspon an es mes de juliol.
Dia 1 de juny, témpora que correspon an es mes d’agost.
Dia 2 de juny, témpora que correspon an es mes de setembre.
Dia 24 de juny, Sant Joan. De sa direcció des primer oratge de sa dematinada de Sant Joan, hi bufa tot s’estiu.
Dies 1, 2 i 3 d’agost, ses Cabanelles. Si aquests tres dies hi ha rovada, serà un any plover, i si no n’hi ha, serà eixut. Si n’hi ha es primer dia i ets altres no, plourà primarenc i no plourà tardà, i si n’hi ha es darrer i ets altres no, serà tardà, es ploure. Es vents dominants marquen, es de dia primer de Sant Miquel a Nadal, es de dia dos de Nadal a sa primavera, i es de dia tres de sa primavera a Sant Joan.
Dia 14 de setembre, La Creu. Els vents dominants marquen el temps de tot l’any. Si bufa de ponent plou poc, i si bufa de llevant, llebeig o tramuntana assegura aigua per tot l’any. Si no fa vent, les aigües són primes, i si el vent se mou de prest, plourà de llevant.
Dia 19 de setembre, témpora que correspon an es mes d’octubre.
dia 21 de setembre, témpora que correspon an es mes de novembre.
Dia 22 de setembre, témpora que correspon an es mes de desembre.
De dia 13 de desembre a dia 6 de gener, dies d’Encoure. Serveixen per pronosticar es temps de l’any que vé.
Dia 19 de desembre, témpora que correspon an es mes de gener.
Dia 21 de desembre, témpora que correspon an es mes de febrer.
Dia 22 de desembre, témpora que correspon an es mes de març.

31 de desembre. Aquell de 1229…

Posted in Costumari. on 31 Desembre 2011 by naMena

-Ja no sap ningú la història
del nostre gran Rei En Jaume.
Mustia està ja la pauma
que mos donà la victòria.
Tot s’ha perdut …; la Colcada
molt pocs la recorden ja;
d’aquella hermosa diada
dins breu temps ningú hi haurà
que en puga contar cap mot;
quan jo encara era fadrina…
– Contau-mos-ho tot, padrina!
Contau-mos-ho tot!

  • En tants d’anys com han passat,
    la meva memòria flaca,
    d’aquella festa tan maca
    no en traurà cap ni trellat;
    jo no veig res que em record
    d’aquells temps les alegries …;
    tothom, tothom ja s’és mort,
    i com més transcorren dies
    més se torna el cel funest,
    més i més mon cos s’inclina.
    – Digau-mos-ho prest, padrina!
    Digau-mos-ho prest!

  • Quin dia aquell! Alimares,
    tamborinos, xeremies,
    balls pertot, i galanies
    i alaques riques i rares,
    retaulos, domàs, festers,
    drap-rasos i brenques d’om,
    murta pel mig dels carrers
    i la gent de gom en gom.
    Quin dia aquell de més trui!
    I era avui mateix, mesquina!
    – Tal dia com avui, padrina?
    Tal dia com avui?

-El pobre amb el ric mesclat,
els amos amb sos missatges,
confusos tots el llinatges
passejaven la ciutat,
i els menestrals més antics,
amb los penons de l’ofici,
duien com a bons amics
sense rancor ni malici
per conservar més les paus,
els esclaus a la Marina.
– Que hi havia esclaus, padrina?
Que hi havia esclaus?

  • Callau, i teniu pacienci
    que tot, tot vos ho diré,
    i res més vos contaré
    si no escoltau amb silenci.
    Dons sabreu com en memòria
    del dia de la Conquista
    feien funció de tal glòria,
    que era una cosa mai vista,
    i admiració dels estranys,
    que en venien … de la Xina.
    – Que ja fa molts d’anys, padrina?
    Que ja fa molts d’anys?

  • Ja en fa molts; i s’aplegaven
    davant Cort els cavallers
    i a cavall molts de carrers
    en processó transitaven,
    a la moda antiga armats,
    de cap a peus brufats d’or,
    amb rics mantells adornats
    de lama o tissú del bo;
    per aquí anaven passants
    cap a Santa Catalina.
    – Per aquí davant, padrina?
    Per aquí davant?

  • Per aquí mateix, i amb ells
    anaven vestits de gala
    els tamborers de la Sala,
    macers, mestres i virells,
    i hi anaven els Jurats
    amb les gramelles i els rissos,
    curials i sobreposats,
    el Regiments dels Suïssos,
    i el Duc vestit de Virrei
    amb senyors de sa oficina.
    – Vestit com el Rei, padrina?
    Vestit com el Rei?

  • Tots els frares, els mossons,
    capellans, inquisidors,
    trompes, pífols i tambors,
    el Regiment dels Dragons,
    i després amb creu alçada
    els canonges de la Seu
    i el Bisbe, mitra posada,
    que aquest dia anava a peu,
    i a la fi, per més honor,
    una música divina.
    – Quina processó, padrina!
    Quina processó!

  • I pel mig de la Colcada
    llibrees molt ben vestides
    dels cavalls duien les brides
    que eren de plata daurada.
    Les dames amb cintes d’or
    i gual·laretos estaven
    esperant els cops amb por
    dels ous noscats que tiraven
    tots els seus enamorats,
    com a cortesia fina.
    – Ous noscats heu dit, padrina?
    Qué són ous noscats?

  • Capsetes de cera fina
    ben closes perquè no en surta
    de dedins l’aigua de murta
    o de rosa alexandrina,
    quan les carrosses passaven
    amb les dames, els senyors
    tirant-los-hi les banyaven
    d’aigües de bones olors;
    i els ous noscats de picat
    estaven plens de farina.
    – Que en veure cap mai, padrina,
    d’enfarinolat ?

  • Encara ric d’un senyor.
    Tanta en duia que plorava
    el vespre quan me n’anava
    a davant ca’n Rosselló,
    per veure fermat pel cos
    penjat com una miloca
    un animalot molt gros
    que es deia “El Drac de Na Còca”
    amb barram d’aquí a allà
    i una llengua serpentina.
    – Quina por que em fa, padrina!
    Quina por que em fa!

  • I la processó sortia
    a rodar per devers l’Horta,
    i quan tornava a la Porta
    amb tres cops de creu l’obria.
    Voltava ran – ran murada
    i amb una cara xereca
    davant la Porta Pintada
    el senyor Lluc de la Meca
    entregava al senyor Duc
    les claus dins una bacina.
    – Qui era el senyor Lluc, padrina?
    Qui era el senyor Lluc?

  • Era el senyor Lluc un veí
    dels més facetos i vius,
    cap-de-guaita dels captius,
    com si diguéssem son rei.
    Més titeretero que un lloro,
    amb lo cap ben empolvat,
    representava el Rei Moro
    quan entregà la Ciutat
    an el Gran Conquistador
    de la perla mallorquina.
    – I el botifarró, padrina?
    I el botifarró?

  • Així el ceptre anomenaven
    que duia en les seves mans,
    tots els al·lots ignorants
    que sols de riure es cuidaven;
    amb ell feia postissures,
    bel·landines i felets
    a les nines; i elles, pures,
    reien com a babaluets
    en veure el bastó brunyit
    que era un tronc redó d’auzina.
    – Jo hauria esclafit, padrina!
    Jo hauria esclafit!

  • Ja la Ciutat entregada,
    pujava la processó
    per la costa del Bastió
    fins esser a la Raconada.
    Llavó entrava per davall
    el mateix arc que hi ha allà
    per on diuen que a cavall
    el Rei en Jaume en passà,
    que era el portal principal
    de la ciutat sarraïna.
    – El mateix portal, padrina?
    El mateix portal?
  • El mateix, i a Sant Miquel
    la Colcada s’aturava,
    i una missa allà es cantava
    dant gràcies al Déu del Cel.
    Mentrestant els majordoms,
    els mercaders i els notaris,
    els peons amb los prohoms,
    sobreposats i clavaris,
    i deu cavalls cotoners,
    seguien per ca’n Moixina.
    – I llavó, què més, padrina?
    I llavó, què més?

  • Corria tot el seu curs
    la solemne processó;
    i acabada, en el balcó
    d’Almoina, feia un discurs
    un Regidor dels més savis,
    en el qual feia memòria
    del valor dels nostres avis
    beneint cent noms de glòria;
    bons llinatges! ai! jo en sé
    que ara passen fam canina.
    – Que ho sabeu de bé, padrina!
    Que ho sabeu de bé!

  • I el senyor Lluc, tot encès,
    ben vestit de cap a peus
    mentres treien els arreus
    dels Rei, amb lo cap d’arnès,
    a Cort, feia reverències,
    capades i cortesies,
    i tot eren vossel·lències,
    vosses mercès, senyories;
    i feia, per cobrar nom
    d’agut, bots de pantomima.
    – A davant tothom, padrina?
    A davant tothom?

  • Oh, Senyor! Quantes famílies
    mortes sense successió!
    Ca’n Net el comanador,
    els Sales, els Santacílies,
    ca’n Torrella de Borneta,
    ca’n Ferrandell, ca’n Pujades,
    ca’n Moranta, ca’n Dureta,
    Bergues, Serraltes, Sanglades,
    Sunyers, d’Oms i Desclapers!
    Senyors tots de bandolina.
    – Què de cavallers, padrina!
    Què de cavallers!

  • Ai! tot passa, i quina prova
    que en el món res és etern!
    Tot ho vol a lo modern
    d’aquest segle la gent nova.
    Cadufos dels vells passats
    són, i festes de mal to
    aquelles solemnitats
    que parlaven an el cor;
    poc a poc el món novell
    al món antic assassina.
    – Quin temps era aquell, padrina!
    Quin temps era aquell!

Ara, amb quatre rebomboris
que no costen una malla,
honren com si fos rondalla
la més gran de les històris.
Lo que més llament encara
no és el perdre lo passat,
és el veure el jovent d’ara
que no respecta l’edat.
Ai! que mai tornarà ja
el temps de quan era nina!
– Sí que tornarà, padrina!
Sí que tornarà!

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau.