Adeu, l’amo en Tomeu…

Avui les campanes tocaven de mort. Tocaven per aquell qui tantes vegades les havia fet tocar, aquell qui tan bé les coneixia i tantes hores havia segut a su arran d’elles, cames penjant de la finestra del campanar, pipa encesa.

L’amo en Tomeu, a noranta-set anys, havia fet el seu darrer alè.  Home popular com ja n’hi ha pocs a la vila, coneixia i era conegut per tothom. Assegut a sa Recreativa, movia conversa a qualsevol, o tenia enfilalls de romanços per al qui anava a veure’l a ca seva.

L’amo en Tomeu contribuí, per ventura sense pensar-s’ho, a la conservació del nostre patrimoni popular. De ben jove va fer de campaner a la Parròquia; tocava tots els morts, de ric, de segona, de mig cos, albats… i entre tocada i tocada, encenia la pipa i s’asseia als finestrals del campanar, amb les cames penjades, com qualsevol carreter. N’Eloi, na Cor de Jesús, na Vicenta, na Vespres, na Combregars i ses matraques eren amigues seves, i entrada de fosca, el veien passar pel carrer Major, i pel portal de Sant Pere s’enfilava amb quatre llongos al capcurucull del campanar per tocar la Queda.  

Descalç, descambuixat i fermat amb cadenes, encarnava el Bon Jesús als Dotze Sermons, l’horabaixa del Diumenge del Ram. Quins esclats!  Però ben segur que per allò que serà sempre recordat, és perquè durant més de trenta anys va ballar Sant Joan Pelós. Endiumenjat amb el faldellí i capa vermella, cabellera, corona i creu, l’amo en Tomeu trescava tota la vila al so del flabiol de l’amo en Joan “gerrer” i la guiterra d’en Miquel “miot”. Aquests anys darrers, quan a les acaballes de juny li parlaven que Sant Joan hi havia anat a ballar o l’havien vist, ell solia contestar –Només deu haver vengut es vestit !       …i és ben ver, perquè com ell no n’hi ha hagut, ni n’hi ha d’haver, d’altre.  

Sempre recordaré aquest darrer vint-i-quatre de juny, després de veure ballar Sant Joan Pelós, s’hi va acostar i li va demanar sa creu. Amb la veu mig tallada, per l’emoció del moment, li va dir, com xerrant a un amic que habitava dins el llenyam d’aquella creu, i no veiea de molts d’anys ençà, –Joan, som jo, en Tomeu, no te’n recordes ?  Anit mateix ja se deuen haver topat i li deu haver mogut conversa. Al funeral, els registres de l’orgue li han entonat aquells mateixos repiulos de flabiol, i sé ben cert que si ho ha sentit s’ha posat a ballar Sant Joan Pelós i a botar tan xalest com ho solia fer per la vila. 

L’amo en Tomeu, vos dic adeu, però primer vos vull dir moltes gràcies !

Es Sindicat.

Que hi feien ?  Sabem on és ?  Coneixem la vila ?

És el celler cooperatiu de Felanitx, anomenat popularment es Sindicat. Fundat l’any 1919 a iniciativa de l’enginyer agrònom D Ernest Mestre Artigas, director de l’Estació Enològica i amb la col·laboració de D Bartomeu Vaquer Veny, president de la cambra agrícola i de Mossèn Miquel Caldentey Tallades, fundador de la Caixa Rural de Felanitx.

L’edifici d’estil modernista segons plànols de D Guillem Forteza fou construït entre els anys 1920 i 1922, encara que va començar a funcionar l’any 1921.

Banc de Felanitx.

I d’això, que en sabem?  On és i que hi havia aquí?  Coneixem la vila?

És l’antic banc de Felanitx, al carrer de sa plaça. Fundat l’any 1883 com a societat anònima amb un capital de 636.500 pessetes representant per 1.273 accions de 500 pessetes. Els catorze primers anys tingué el domicili social a ca’n Manuel d’Es Sitjar, que era el local de l’Ateneu d’agricultura, indústria i comerç, dins el qual es gestà la fundació i que aquest mateix any deixà d’existir. El primer president fou D Miquel Reus Bennàsser, entre els anys 1883 i 1917.
L’any 1897 el Banc es traslladà a una casa pròpia al carrer de sa plaça. En diferents dates va emetre obligacions al portador de 25, 50, 100 i 250 pessetes que corrien per tot Mallorca com a paper de moneda. L’any 1890 obrí una sucursal a Porreres, i l’any 1898 muntà una fàbrica de gas i el 1916 una d’electricitat.

L’any 1944 va ser absorbit pel Banc Espanyol de Crèdit.

Plaça de toros.

I que en sabem d’això ?   Coneixem la vila ?

Per les festes de Sant Agustí de 1891 va esser inaugurada una plaça de toros, la qual més envant (1913-1914) fou totalment reformada i posada en l’estat actual. Els anys 1920-1929 se celebraren nombroses corregudes de toros i vadells en les quals hi prenien part aficionats de la nostra ciutat. L’any 1960 es féu càrrec de la plaça Federico Molina, el qual li posà el nom de La Macarena i organitzà una escola taurina que tingué poca durada.

Fundació museu Cosme Bauçà.

D’on és aquesta torre ?  Que hi ha a dedins ?  Coneixem la vila ?

És la torre del molí d’en Bo, casa pairal de Mossèn Cosme Bauçà i Adrover (1871-1959) qui deixà en testament sa casa i part dels seus bens per a la constitució d’un museu. Dia 4 de maig de 1962, mitjançant escriptura pública fou eregida l’entitat Fundació Museu Cosme Bauçà, que ha tingut una intensa activitat cultural, especialment entre els anys 1968 i 1980, organitzant exposicions, conferències, cursets, concursos escolars, certàmens de fotografia, a més de vàries edicions de llibres, discs i DVD.

S’Arraval.

On és això ?  Coneixem la vila ?

És la plaça de s’Arraval, que segons un plet registrat a un llibre de 1371 consta que ja existia la plaça, en la qual hi havia un pou, -plaça del pou de l’Arraval-.

El nom li provenia del grup de cases separades del nucli principal, al Sitjar.

L’obelisc actual data de la reforma feta els anys 1877-1879.

Fàbrica de gas i electricitat.

Que sabeu on és ?  …i que era antigament ?  …coneixem la vila ?

És l’antiga fàbrica de gas i posteroirment d’electricitat. El 13 de març de 1898, el Banc de Felanitx encarregà a l’empresa La Maquinista Naval de Maó la instal·lació d’una fàbrica de gas per a la il·luminació, la qual fou inagurada el 5 de febrer de l’any següent. La demanda de gas fou tan grossa que en el moment de la inaguració no pogueren atendre a tots els qui l’havien sol·licitat. Pel novembre del mateix any 1899 l’Ajuntament formalitzà un contracte per a la il·luminació dels carrers. Aquesta fàbrica durà fins l’any 1916 en que s’introduí l’electricitat, quan el Banc de Felanitx adquirí la fàbrica de Perelló i Monserrat muntada l’any 1912. L’any 1931 la companyia Gas i Electricitat S.A. (GESA) comprà la central al Banc de Felanitx, i l’Ajuntament comprà el local i el destinà a escorxador municipal, fins l’any 1986, quan caigué en desús.

Actualment forma part de l’edifici de l’escola de música i dansa Pare Aulí de Felanitx, destinant aquest antic edifici a sala de dansa.

 

Sa pagesa.

Que sabeu d’on és aquest forat ?   …i qui el va fer, o on estava ?  Coneixem la vila ?

És l’estàtua coneguda popularment com sa pagesa, monument dedicat a la dona felanitxera, obra de l’escultor Llinàs Riera l’any 1924 quan va ser col·locada a l’extrem del passeig Ramon Llull. Poc després va ser retirada, i anys més tard, l’any 1972 va ser col·locada de bell nou a la plaça de sa Font.

Ca’n Timoner.

Per aquests dies olímpics, pareix que ha d’anar un poc amb això, però… sabem on és ?

És la botiga d’esports de ca’n Guillem Timoner, l’esportista felanitxer guanyador per sis vegades del campionat del món de ciclisme en pista rere moto, i per tretze vegades campió d’España de ciclisme de mig fons.

Sa Creu nova.

Que sabeu d’on és aquest baix relleu ?   I on es troba ?  Coneixem la vila ?

És sa Creu nova, a la placeta on s’ajunten els carrers del rei en Jaume I i el de Fartàritx. La creu és del segle XIX, però en el mateix lloc, en el segle XVI ja n’hi havia una altra que li deien sa Creu Nova. Tota aquesta barriada, i per amunt fins a la sortida de la vila, és coneguda per aquest nom.