Tortitx.

On i que és ?   Coneixem la vila ?

És la casa de Tortitx, edificada devers els anys vint, d’un estil modernista.

Adeu, l’amo en Tomeu…

Avui les campanes tocaven de mort. Tocaven per aquell qui tantes vegades les havia fet tocar, aquell qui tan bé les coneixia i tantes hores havia segut a su arran d’elles, cames penjant de la finestra del campanar, pipa encesa.

L’amo en Tomeu, a noranta-set anys, havia fet el seu darrer alè.  Home popular com ja n’hi ha pocs a la vila, coneixia i era conegut per tothom. Assegut a sa Recreativa, movia conversa a qualsevol, o tenia enfilalls de romanços per al qui anava a veure’l a ca seva.

L’amo en Tomeu contribuí, per ventura sense pensar-s’ho, a la conservació del nostre patrimoni popular. De ben jove va fer de campaner a la Parròquia; tocava tots els morts, de ric, de segona, de mig cos, albats… i entre tocada i tocada, encenia la pipa i s’asseia als finestrals del campanar, amb les cames penjades, com qualsevol carreter. N’Eloi, na Cor de Jesús, na Vicenta, na Vespres, na Combregars i ses matraques eren amigues seves, i entrada de fosca, el veien passar pel carrer Major, i pel portal de Sant Pere s’enfilava amb quatre llongos al capcurucull del campanar per tocar la Queda.  

Descalç, descambuixat i fermat amb cadenes, encarnava el Bon Jesús als Dotze Sermons, l’horabaixa del Diumenge del Ram. Quins esclats!  Però ben segur que per allò que serà sempre recordat, és perquè durant més de trenta anys va ballar Sant Joan Pelós. Endiumenjat amb el faldellí i capa vermella, cabellera, corona i creu, l’amo en Tomeu trescava tota la vila al so del flabiol de l’amo en Joan “gerrer” i la guiterra d’en Miquel “miot”. Aquests anys darrers, quan a les acaballes de juny li parlaven que Sant Joan hi havia anat a ballar o l’havien vist, ell solia contestar –Només deu haver vengut es vestit !       …i és ben ver, perquè com ell no n’hi ha hagut, ni n’hi ha d’haver, d’altre.  

Sempre recordaré aquest darrer vint-i-quatre de juny, després de veure ballar Sant Joan Pelós, s’hi va acostar i li va demanar sa creu. Amb la veu mig tallada, per l’emoció del moment, li va dir, com xerrant a un amic que habitava dins el llenyam d’aquella creu, i no veiea de molts d’anys ençà, –Joan, som jo, en Tomeu, no te’n recordes ?  Anit mateix ja se deuen haver topat i li deu haver mogut conversa. Al funeral, els registres de l’orgue li han entonat aquells mateixos repiulos de flabiol, i sé ben cert que si ho ha sentit s’ha posat a ballar Sant Joan Pelós i a botar tan xalest com ho solia fer per la vila. 

L’amo en Tomeu, vos dic adeu, però primer vos vull dir moltes gràcies !

Es Sindicat.

Que hi feien ?  Sabem on és ?  Coneixem la vila ?

És el celler cooperatiu de Felanitx, anomenat popularment es Sindicat. Fundat l’any 1919 a iniciativa de l’enginyer agrònom D Ernest Mestre Artigas, director de l’Estació Enològica i amb la col·laboració de D Bartomeu Vaquer Veny, president de la cambra agrícola i de Mossèn Miquel Caldentey Tallades, fundador de la Caixa Rural de Felanitx.

L’edifici d’estil modernista segons plànols de D Guillem Forteza fou construït entre els anys 1920 i 1922, encara que va començar a funcionar l’any 1921.

Banc de Felanitx.

I d’això, que en sabem?  On és i que hi havia aquí?  Coneixem la vila?

És l’antic banc de Felanitx, al carrer de sa plaça. Fundat l’any 1883 com a societat anònima amb un capital de 636.500 pessetes representant per 1.273 accions de 500 pessetes. Els catorze primers anys tingué el domicili social a ca’n Manuel d’Es Sitjar, que era el local de l’Ateneu d’agricultura, indústria i comerç, dins el qual es gestà la fundació i que aquest mateix any deixà d’existir. El primer president fou D Miquel Reus Bennàsser, entre els anys 1883 i 1917.
L’any 1897 el Banc es traslladà a una casa pròpia al carrer de sa plaça. En diferents dates va emetre obligacions al portador de 25, 50, 100 i 250 pessetes que corrien per tot Mallorca com a paper de moneda. L’any 1890 obrí una sucursal a Porreres, i l’any 1898 muntà una fàbrica de gas i el 1916 una d’electricitat.

L’any 1944 va ser absorbit pel Banc Espanyol de Crèdit.

Plaça de toros.

I que en sabem d’això ?   Coneixem la vila ?

Per les festes de Sant Agustí de 1891 va esser inaugurada una plaça de toros, la qual més envant (1913-1914) fou totalment reformada i posada en l’estat actual. Els anys 1920-1929 se celebraren nombroses corregudes de toros i vadells en les quals hi prenien part aficionats de la nostra ciutat. L’any 1960 es féu càrrec de la plaça Federico Molina, el qual li posà el nom de La Macarena i organitzà una escola taurina que tingué poca durada.