Sant Joan va entrar de tramuntana i de grec, cosa que feia veure un estiu fresquet, però el vell adagi diu que sa monja l’encèn i es frare l’apaga. Ni una cosa ni l’altre han estat ver, Santa Margalida era de vetlades fresques, i ja no n’hem de parlar dels ruixats que va fer per Sant Jaume, que molta gent va haver de treure rebeques per anar a les festes d’estiu.
Ara, arribats a Sant Bernat, -així mateix fa devers vuit dies-, el temps s’ha encalentit fort ferm. Dies de bascota i nits calentes. L’oratge que passa pareix la boca d’un forn, i la terra bull com encara no ho havia fet enguany.
Mem si ara durem el temps girat i això encara se rescabalarà ?
Costumari tradicional. 