La devoció dels felanitxers a Sant Antoni és molt antiga. Sembla que a l’església primitiva ja tenia un altar, puix a un testament de 1280 es fa una almoina de 12 diners a Sant Antoni de Viana.
Sabem que l’any 1381, mestre Pere Marçol es comprometé, per 50 lliures, a fer un retaule, el qual havia de tenir tres taules pintades, la central amb la figura de “mossèn Sant Antoni” i les laterals amb històries de la vida del Sant.
La capella de Sant Antoni en l’església actual fou construïda entre els anys 1581 i 1589 amb la intenció de dedicar-la a aquest sant, car a la clau de la volta hi tallaren la lletra Tau, insígnia de Sant Antoni. El retaule barroc “bo” manat construir pel bisbe Bauzà l’any 1615 fou substituït l’any 1868 per l’esquefit neogòtic actual; en el centre s’hi venera però una bella estàtua, obra de Gregori Herrera, beneïda l’any 1747.
Els canonges regulars de Sant Antoni de Ciutat regien dos hospitals, el de Sant Antoni de Viana en el carrer de Sant Miquel i el de Sant Antoni de Pàdua (Sant Antoniet de la Porta) i tenien el privilegi d’acaptar per tot Mallorca, per a dits hospitals, i de fundar i dirigir les confraries de Sant Antoni de Viana i de Pàdua; per canvi acollien els malalts atacats del mal conegut amb el nom de “foc de Sant Antoni”.
En el segle XVIII eren ells qui nomenaven els obrers. Així ho podem llegir en un document de l’època: -“El posader de la casa i hospital de Sant Antoni elegeix los obrers perquè esto corre a càrrec dels Comendador de Sant Antoni. Tot lo que replega el bacinet “intra ambitum ecclessiae” com també les almoines que se fan en la benedicció dels irracionals el dia del sant, tant al Pla de Sa Font com en los Oratoris de la present vila, és per gastos i adornos de la capella. Lo demés que se replega per Sant Antoni se remet al Comendador.”
Informació de la Consueta Parroquial,
de Mn Esteve Bordoy. Felanitx s.XVIII
I per ventura, allà on la festa de Sant Antoni és més antiga sigui la vila d’Artà. Allà es conserva encara l’Obreria tal com les coneixem en el segle XVIII, amb els dos obrers, que són homes laics, i un prevere encarregat de la capella; els dos dimoniots, que ballen sense aturai, i Sant Antoni, encolcat damunt un ase i que sofreix amatent tota casta de jutiperis. Pels carrers d’Artà s’hi veu encara l’autenticitat i l’antigor d’una festa que ha perdurat fins al dia d’avui i que els artanencs guarden com un gelós tresor.
Vet ací la festa.
Costumari tradicional. 